miércoles, 6 de junio de 2018

Poema de MARINA CENTENO traduït en català per PERE BESSÓ .





POEMA

Només tinc un enfilall de presagis
una font d’aigua en les persianes
per a fer-me humitat en l’oblit

Perquè deixe les hores en vigília
i en comptes de menjar-me les angúnies
em desfaig enmig de lletres i sospirs

Em traspassa la llum amb la seua urgència
quan tot prossegueix en la rutina
per bé que vole la mort sobre el món,

Tanmateix tinc por de les incògnites
que retorcen les seues carícies velles
en els mals que em cobreixen l’organisme
.
.
POEMA

Sólo tengo un racimo de presagios
una fuente de agua en las persianas
para hacerme humedad en el olvido

Porque dejo a las horas en vigilia
y en lugar de comerme las angustias
me deshago entre letras y suspiros

Me traspasa la luz con su premura
cuando todo prosigue en la rutina
aunque vuele la muerte sobre el mundo

Sin embargo le temo a las incógnitas
que retuercen sus longevas caricias
en los males que cubren mi organismo

(de ‘Boceto de la espera’, 2018)

No hay comentarios:

Publicar un comentario