POEMA
Només tinc un enfilall de presagis
una font d’aigua en les persianes
per a fer-me humitat en l’oblit
Perquè deixe les hores en vigília
i en comptes de menjar-me les angúnies
em desfaig enmig de lletres i sospirs
Em traspassa la llum amb la seua urgència
quan tot prossegueix en la rutina
per bé que vole la mort sobre el món,
Tanmateix tinc por de les incògnites
que retorcen les seues carícies velles
en els mals que em cobreixen l’organisme
.
.
POEMA
Sólo tengo un racimo de presagios
una fuente de agua en las persianas
para hacerme humedad en el olvido
Porque dejo a las horas en vigilia
y en lugar de comerme las angustias
me deshago entre letras y suspiros
Me traspasa la luz con su premura
cuando todo prosigue en la rutina
aunque vuele la muerte sobre el mundo
Sin embargo le temo a las incógnitas
que retuercen sus longevas caricias
en los males que cubren mi organismo
(de ‘Boceto de la espera’, 2018)
No hay comentarios:
Publicar un comentario