Sobre l’esquena
Un dia ajuntarem la teua soledat i la meua
trenarem la tristesa
tu en la meua pell
jo sospirant entre els teus dits
Digues-me què penses quan la meua presència t’avalota
i et creixen els pensaments
fins a topar les més superbes metes
La nit és una impostora que es gita a la teua dreta
i et palpa l’esquena amb la seua llengua de fembra
fins a arrossegar-te al buit
perquè somies amb basses de seda
tornado entre les meues cames
Algun dia farem realitat els impossibles
matarem carners
destapant botelles de cervesa
En els teus ulls el vidre s’esvaneix
si et tinc a prop sóc un simple forat
on entropessa la teua soledat
En tancar la porta oblidaràs el meu nom
com una imatge que es dissipa en l’aigua
Traduït per Pere Bessó
Sobre la espalda
Si un día unimos tu soledad y la mía
y trenzamos la tristeza
-tú en mi pelo
yo suspirando entre tus dedos-
Dime qué piensas cuando mi presencia te alborota
y te crecen los pensamientos
hasta topar las mas soberbias metas
La noche es una impostora que se acuesta a tu derecha
y te soba la espalda con su lengua de hembra
hasta arrastrarte al centro del vacío
para que sueñes con albercas de seda
tornado entre mis piernas
Algún día haremos realidad los imposibles
mataremos carneros
destapando botellas de cerveza
En tus ojos el vidrio se difusa
si te tengo cerca soy un simple agujero
donde tropieza tu soledad
Al cerrar la puerta olvidarás mi nombre
como una imagen que se disipa en el agua
Marina Centeno
Yucatán México